Portada
Notas de Prensa
Galería de Fotos
Votaciones
Actividad Institucional
Sugerencias
Aconséjanos
Oficina de atención al
Afiliado y Simpatizante
 

 

Actos del mes actual
Enero 2009
lu ma mi ju vi sa do
      1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  
Actos del mes próximo
Febrero 2009
lu ma mi ju vi sa do
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28  
No

 
 
 
Notas de prensa
Consell
 
18 de Noviembre de 2008
MARC PONS I LA INDEPENDÈNCIA DELS PAÏSOS CATALANS

La Coordinadora dAssociacions per la Llengua Catalana (CAL) ha organitzat una nova edici de la campanya del Correllengua. Aquest collectiu, que sempre ha rebut el recolzament i el finanament dels partits desquerres de Menorca, ha donat un salt qualitatiu en el seu discurs i argumentaci. Seria bo que aquells que estigueu interessats, acudssiu a la web de la CAL, www.cal.cat on podreu llegir el manifest del Correllengua 2008 en el que de forma clara i sense cap possible doble interpretaci es demana la independncia de lentelquia anomenada Pasos Catalans.

De fet, el manifest denguany, entre altres coses, diu textualment: (...) Ens s imprescindible que el catal sigui la llengua comuna de tots els catalans, vinguts de totes bandes del mn, perqu noms aix construirem una societat justa i sense discriminacions.

I per a tot aix ens cal la independncia. Una independncia civilitzada, com la que tants altres pasos estan a punt de coronar en aquest segle XXI. I ens cal recuperar la dignitat i la personalitat prpia (...).

Aquesta coordinadora, una vegada ms, utilitza la defensa de la llengua catalana, la defensa de la nostra llengua, per fer poltica independentista. I aquells que de bona fe volem que la llengua catalana, la prpia de Menorca, tengui un s cada vegada ms normalitzat, un s sempre respectus amb la llibertat de les persones, i que estarem dacord amb les poltiques que, de veritat, volen defensar la nostra llengua, quan veim com aquests collectius utilitzen la poltica lingstica per fer poltica territorial demanant la ruptura de lestat espanyol, fugim enfora daquestes associacions i dels actes que aquestes organitzen.

El passat dissabte dia 25 doctubre el propi Consell insular de Menorca juntament amb el Govern balear i lAjuntament de Ferreries van organitzar la IV Fira del llibre en catal, on dintre dels seus actes va tenir lloc larribada de la flama del Correllengua i la lectura del mencionat manifest inconstitucional. Estava convidat a aquest acte, per per coherncia no hi vaig anar. No hi aniria mai. Crec que no s de rebut que, amb els doblers de tots, sorganitzin actes on es demana la independncia dels Pasos Catalans. Com s possible que els poltics desquerres, que han proms el dia de la seva presa de possessi, complir i fer complir la llei, siguin els primers que organitzen i financen actes que atempten clarament contra la prpia Constituci?

Enguany lequip de govern del Consell insular no satrevit a dur a Ple, com s va fer lany passat, ladhesi a la campanya del Correllengua, i ho ha fet, en canvi, mitjanant un acord del Consell de govern on els consellers de loposici no hi sn. Es nota que no tenen la conscincia tranquilla i han de prendre aquest acord damagat.

Per el pitjor s el que ha passat en el darrer Ple del Consell insular quan se li ha demanat al president del Consell insular, Marc Pons, la seva opini sobre el manifest del Correllengua. No ha volgut contestar i ha passat la paraula al conseller del PSM, Joan Lluis Torres. No ha volgut dir res sobre un manifest que ell ha recolzat i on es demana sense cap tipus de subterfugi la independncia dels Pasos Catalans.

I s que des de fa ja algunes setmanes, esteim veient un president atemorit. Un president al que van fer callar quan des del PSM el van cridar a lordre i que ara s incapa daplicar la seva autoritat en temes de tanta importncia com ara la integritat territorial dEspanya i ha perms que el Consell insular se sumi a una campanya extempornia, ridcula i contrria a la llei.

Com pot exigir aquest Consell insular de Menorca, i per extensi el seu president, que els ciutadans facin cas a les lleis si ells sn els primers que van en contra de la llei mxima de lestat? Per qu existeix aquesta tolerncia davant aquests actes inconstitucionals? Per qu el Consell insular finana a aquests collectius que van en contra de la llei i, en canvi, daltres que s segueixen la legislaci vigent, no reben res del Consell insular? Fins quan haurem daguantar aquesta situaci?

Antoni Camps Casasnovas

Conseller del Partit Popular

© Partido Popular Menorca